El proper dilluns, 21 de maig, a les 8 del vespre, et convidem a  la segona conferència del cicle Construcció de la nova República Catalana. En Joan Tardà, diputat a Madrid per la coalició ERC – Reagrupament – Catalunya Sí, amb la conferència El model de política social al nou estat, ens explicarà i debatrà amb els assistents sobre aquesta oportunitat que se’ns ofereix. Ens proposarà fer-ho mitjançant una República compromesa amb els drets socials -les pensions, la legislació laboral-, la justícia social,  l’estat del Benestar i amb els fonaments d’una societat compromesa amb el desenvolupament, però basat en noves formes de producció i consum.

També podràs seguir la conferència a través del nostres servei d’streaming a aquest enllaç.

Ahir, al Centre Cultural La Marineta en Josep Huguet, President de la Fundació Irla va oferir la conferencia “De l’espoli fiscal a la República Catalana”. La seva doble condició d’enginyer industrial i historiador i l’experiència de vuit anys a govern li va permetre argumentar, amb rigor tècnic i intel·lectual, sobre el repte que li vam proposar.

Huguet va començar tot analitzant els paral·lelismes del context de crisi econòmica mundial dels anys 30 i com, un dels factors que van fer néixer Esquerra Republicana de Catalunya, va ser la riquesa del sostrat social que s’havia anat forjant a les dècades anteriors. Els moviments artístics com el Modernisme i el Noucentisme, amb xarxes d’ajuda mútua com els ateneus, les cooperatives i les caixes d’estalvis, amb l’efervescència dels mitjans de comunicació escrits o fins hi tot amb moviments arquitectònics com el GATCPAC. El seu anàlisi comparatiu també es va fixar en el fracàs del model polític de la dreta regionalista de llavors, amb el d’ara.

Després va analitzar els reptes del camí de la independència des de la conjuntura mundial actual i, el que va qualificar, de “canvi de civilització” imminent. Els 500 anys de domini de la vella Europa han conclòs i ja no és pot parlar de potències emergents sinó d’una nova realitat amb els nous actors que ha propiciat la globalització. La Xina, l’Índia i el Brasil en la producció industrial, Rússia i el món àrab que dominen els recursos energètics, comparteixen el domini mundial d’Europa, ara en recessió, i el del Estats Units d’Amèrica, amb la seva supremacia militar.

En l’àmbit polític destacà el preocupant creixement dels moviments populistes de dretes, tant a casa nostra, com el que s’ha vist darrerament a la veïna França amb l’avanç del Front Nacional, que posen en qüestió el sistema de llibertats. I que l’origen de l’èxit d’aquestes propostes no són només la crisi econòmica sinó també de la crisi de les propostes que es fan des de l’esquerra.

Davant d’aquest entorn preocupant va mostrar l’oportunitat -que va més enllà del simplista objectiu de la independència- de la construcció d’una República Catalana; construïda sobre els fonaments d’una societat compromesa amb el desenvolupament -basat en noves formes de producció i de consum-, amb el medi ambient, amb la sostenibilitat i amb els valors cívics.

Explicà els canvis que s’han de plantejar tots els estaments socials; l’empresariat, els sindicats, els partits politics i la societat sencera per afrontar el repte que ens proposa el futur. Va posar exemples com el projecte Barri Cooperatiu de Sants Cooperativa, d’empreses que treballen amb els circuits tancats d’aigua i l’aprofitament de l’energia geotèrmica i de l’oportunitat per les empreses que treballen en el camp de la bio habitabilitat, l’exemple danès en l’àmbit de la sostenibiltat, de la gestió de les prestacions d’atur a través dels sindicats de Suècia o de la gestió cooperativa de la energia, de la innovació en el negoci de les eines per les ciutats intel·ligents i de la importància de les eines 2.0 per la transparència i la governança. Va tractar també la crisi de l’Estat del benestar i com haurà d’evolucionar aplicant-hi els valors de la implicació ciutadana i del esperit comunitari, tot recuperant el valor llibertari, tant present a l’ADN d’ERC, que no tot ho ha de fer l’estat.

Tot i les dificultats, com als anys 30, els temps de crisi són també temps d’oportunitats pels que estan disposats a canviar el món i a construir un nou estat.

Video streaming by Ustream

El proper dijous, 3 de maig, al Centre Cultural La Marineta iniciem un cicle de quatre conferències que hem anomenat Construcció de la nova República Catalana. La primera, amb el títol De l’espoli fiscal a la República Catalana, a càrrec del President de la Fundació Irla i ex Conseller, d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat Josep Huguet.

La conferència analitzarà la situació econòmica catalana actual, les estratègies de la nova República Catalana, que construirem entre tots, per combatre la crisi i l’oportunitat d’enfocar l’economia d’aquest nou estat cap a la innovació, el creixement sostenible i la igualtat d’oportunitats a traves de la formació.

Com sabeu, el 29 de Març hi ha convocada una Vaga General a tot l’Estat. Una vaga que ha estat convocada per la pràctica totalitat de les forces sindicals a tots els territoris i nacions que composen l’Estat espanyol.

Una vaga que es convoca per protestar contra la reforma laboral imposada pel Govern del PP amb el suport i els vots a favor de CiU, no ho oblidem, i que suposa, com bé va dir el company Tardà, la major agressió contra els drets de la classe treballadora perpetrada en democràcia.

S’abarateix l’acomiadament improcedent i fa que l’acomiadament objectiu sigui més fàcil i injust. Senzillament ens poden acomiadar individualment amb una previsió de pèrdues o disminució de nivell d’ingressos. També per unes baixes per malaltia acumulades en dos mesos (9 dies) o en quatre mesos discontinus en un any.

Pel que fa als acomiadaments col·lectius (ERO) es suprimeix la intervenció de l’autoritat laboral, la Generalitat, i per tant la capacitat de presentar plans de viabilitat, de reocupació. Afecta greument i de manera potser definitiva a les competències transferides.

Les noves causes objectives permeten a l’empresari la modificació i reducció de salaris, el canvi de funcions fora del grup professional, la mobilitat geogràfica i els trasllats, la jornada, l’horari, el règim de torns

Es faciliten les causes per la desvinculació o inaplicació dels Convenis Col·lectius, el que significa que ja no han de respectar els pactes i ataca les possibilitats de negociació col·lectiva.

La vaga és la única eina que tenim la classe treballadora com a mesura de protesta, i com va dir en Francesc Layret: “Quan els treballadors fan vaga no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions”

El 29 de març tothom a la Vaga General i a les diferents mobilitzacions convocades!!

Baptista Silanes
Militant d’ERC Mollet i sindicalista

Rajoy diu que vetarà la consulta pel pacte fiscal. No esperava menys del president de l’estat espanyol. De fet, com diria Mafalda: “Constatem que el món funciona com un rellotge.”

No sé si el senyor Rajoy sap que, als catalans i catalanes que ho som de cor i que tenim els ulls ben oberts, el pacte fiscal ens rellisca olímpicament.

Perquè?

Perquè, els avenços que perdrem a la propera involució, són inútils.

Perquè volem la independència. El pacte fiscal, fins i tot el concert econòmic, serien solucions provisionals.

Potser l’estat creu que, empobrint-nos, ens farà caure de genolls, però oblida una cosa molt important. Aquí podem tenir molts botiflers, i uns quants que porten la covardia i l’egoisme fins a l’extrem de l’estupidesa, però també hi ha una bona colla que tenim les idees clares i que res no ens fa por. La independència no és només per diners.

Deixeu-me que hi posi imaginació:

Fins i tot si hi hagués la remota possibilitat que Catalunya lliure no arribes a ser tan pròspera com ens pensem, voldríem la independència.

Perquè?

Perquè cap nació hauria de demanar permís a un estranger per decidir quina mena d’ensenyament vol, com ha de ser la funció pública o la sanitat.

Perquè Catalunya no sobreviurà com a nació, com a cultura diferenciada, si no comença a fer el seu propi camí.

Perquè ens surt del cor, perquè la independència és el somni blau del nostre poble.

Les maniobres del govern espanyol no serviran de res. Encara som aquí i no ens venem per un plat de llenties. Romandrem drets i, si caiem, no serà de genolls. Som i serem un poble que sap aixecar-se i tornar a caminar.

Cap derrota no és definitiva. La victòria, serà nostra per sempre més.

Maria Dolors Navarro

Militant d’ERC Mollet

Aquests darrers quinze dies he rebut tres lliçons importants per a la meva visió de la política, una de les meves passions. El divendres 17 de febrer, a les 9 del matí, teníem una reunió a l’Ajuntament amb el 1er tinent d’alcalde de Mollet. Va estar motivada pel comunicat de premsa del govern de dilluns,  que expressava la voluntat de diàleg amb la resta forces del consistori per tal de consensuar el Pressupost per al 2012 i la nostra posterior reacció, també a través dels mitjans, que qüestionava aquest mètode de comunicar la recerca d’acords i que denunciava el curt espai que representen 10 dies hàbils per analitzar responsablement un pressupost de cinquanta milions d’euros. A tres quarts de nou estàvem fent un cafè i l’arribada d’un paquet d’exemplars del Contrapunt, amb la confirmació que el pacte entre CiU i PSC era un fet va aturar les darreres instruccions per tal de ser eficients a la negociació. Aquí vaig rebre la primera lliçó de la setmana: el Govern de Mollet, fins que no té la majoria absoluta segura, ni parla ni escolta, tot confonent diàleg amb condescendència.

Dijous, curiosament 23 de febrer, vaig ser un dels afortunats de poder fruir en directe la conferència al Cercle d’Economia d’Oriol Junqueras, sobre el gran pacte que necessita Catalunya, per sobre de les inèrcies dogmàtiques i aplicant tan sols el sentit comú, que indica que el camí que hem fet amb l’Estat espanyol ha acabat. El president d’ERC va captar l’atenció en camp contrari durant dues hores, sense tenir ni un paper damunt la taula i fent gala d’una intel·ligència, erudició i seducció dialèctica del tot inhabitual en els politics actuals. Vaig poder veure les felicitacions tant d’un sindicalista de la CGT, com d’en Salvador Alemany, president d’Abertis. La comunicació no verbal dels seus rostres manifestava sinceritat. Em van recordar les imatges d’aquell aficionat del Real Madrid aplaudint el Barça el dia del 6 a 2. Dijous, doncs, la segona lliçó; l’anhel de llibertat del meu país serà possible “convencent als qui no estan convençuts” i explicant-los, sense perdre l’afabilitat i el rigor, que no anem pel bon camí i que la independència pot semblar un camí incert però que “val més el camí de la incertesa, que tenir la certesa d’anar pel mal camí.”

Dissabte, la darrera lliçó de la setmana. Una quarantena de molletans i molletanes ens vam trobar a La Marineta per celebrar l’Assemblea d’Ara Mollet. Vam parlar de com posar en marxa els projectes més votats del programa electoral al El bosc de les idees, sense estar al govern i gràcies a l’impuls de ciutadania activa, a la voluntat d’acord amb tothom i a la certesa que des de la cooperació, la cocreació i la comunicació és possible canviar la ciutat i, per extensió, el món. Per acabar, decidirem el sentit del vot dels nostres regidors a l’aprovació del Pressupost 2012.

Segurament se’m dirà que la primera lliçó era evident, que som el grup municipal més petit del ple i que la condescendència és lògica. Sobre la segona m’acusaran d’innocent, reconeixent segurament que en Junqueras parla bé, però que som la cinquena força del Parlament i que la independència és un impossible. Els mateixos, s’enriuaran que només fóssim quaranta persones. “Pocs per canviar la ciutat, no?” diran amb condescendència.

A tots aquells els diré que aquests dies he aprés que l’única forma de canviar les coses és a traves de la paraula i de l’esforç d’un petit grup de ciutadans i ciutadanes compromesos. Com, segons la versió poètica de Shakespeare, va passar a la batalla d’Agincourt quan el rei Enric V va arengar un petit grup de valents dient, davant d’unes forces infinitament superiors: “Pocs, feliços pocs, colla de germans.”

Enric Palau i Bargalló
Membre de l’executiva d’Ara Mollet

Et convidem a participar, el proper dissabte dia 25 de febrer a les 11 del matí, a la sala d’actes del Centre Cultural La Marineta, Plaça de l’Església 7 de Mollet del Vallès, a una Assemblea del moviment ciutadà que va concórrer a les eleccions del passat 22 de maig de 2011 sota la denominació d’Ara Mollet –ERC.

El punt de partida d’Ara Mollet va ser el 28 de gener de 2011 al Mercat Vell, on varem presentar-nos davant de la ciutadania convençuts que una nova forma de fer política era possible i aquest proper dissabte ho volem posar en pràctica, seguint els principis fundacionals del moviment.

La tardana presentació del pressupost ha retardat la nostra voluntat de convocar una assemblea d’Ara Mollet – ERC al gener amb tres objectius. El primer era fer un resum del primer any d’existència del moviment, el segon explicar la situació del tres projectes més votats per la ciutadania a “El bosc de les idees” i per últim,sotmetre a votació el sentit del vot dels nostres dos regidors als pressupostos del 2012  de l’Ajuntament de Mollet. En l’assemblea també es presentaran les formes de col·laboració  “on line” que hem ideat per la participació en les decisions polítiques més rellevants del curs polític.

Hem convocat a tota la gent que ha donat en algun moment el seu suport a Ara Mollet – ERC, des del que ho ha fet d’una forma implicada, participant activament, com a qui el 22 de maig de 2011 va decidir confiar en el projecte de ciutat d’Ara Mollet – ERC, tot introduint la seva papereta a l’urna.

Ajuda’ns a fer-ne difusió entre la teva gent i convida’ls a participar!

El passat divendres ens deixava la Rosa Ollé Riqué, una molletana especial per a mi i per a tots els qui la van conèixer. La Rosa va néixer el 1920 i, esclar, li va tocar viure els temps esperançadors de la República i després aquella Guerra i els anys posteriors que tant de mal van fer a casa nostra.

Abans de res deixeu-me dir que conec la Rosa a través de l’amistat que he forjat amb el seu nét Dídac, que mantenim ferma com el primer dia. Ell ens deia el dia de l’enterrament de la seva àvia que la Rosita de cal Dormo no va tenir una vida fàcil. Perdé la mare aviat, també massa d’hora el seu marit. Però deixeu-me dir que la Rosa ha tingut unes filles i una família que l’han estimada i molt.

La vaig conèixer cap allà el 1994, quan ella ja tenia 74 anys i jo era un jove que començava a voler aprendre. A la casa del carrer Lluís Duran, als estius, aquella dona ens feia sentir especials; l’escoltàvem i encara l’escoltaria ara. Parlàvem dels anys 30 a Mollet, de com son germà, anarquista de base, va haver de patir els camps de concentració i l’exili francès. De com en va ser de dur aquell 1939, quan ella duia menjar al Francesc, amagat encara al Raval barceloní ja ocupat pels feixistes. Després rèiem, ens feia berenar, i ens recomanava a mi al seu nét que no ens emboliquéssim en política tot i que crec saber que en el fons li agradava que reprenguéssim aquell vell compromís.

Noranta-un anys de viure al poble, de ser una de les habituals contertulianes a Ràdio Mollet, admirada per molts per la seva senzillesa i humilitat.

Però a més tenim el gran honor que la Rosa Ollé va tancar la llista d’Ara Mollet – ERC el passat mes de maig (a l’igual que el 2007). Era la nostra connexió amb les idees senzilles però contudents d’aquella república que vam tenir i que anhelem per a ben aviat. Ella es presentava com la nena a qui el 1932 l’Avi, el president Macià, quan va visitar Mollet, li va fer un petó. Ja ho veieu: una imatge, ben sovint, val més que mil paraules. A la iaia Rosita, sempre al cor de tots, només podem dir-li que sí, que lluitarem pel seu record i per aquelles idees que ella ens va saber transmetre d’aquella manera. D’una manera senzilla, harmoniosa, però amb veu clara.

Oriol López Mayolas

Regidor d’Ara Mollet- ERC